Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 9 d’octubre de 2008

CATALÀ LLENGUA OFICIAL



Programa
Plaça de Catalunya 14h gimkana de la mainada16h sortida de la manifestació 17h parada al Consell General18h lectura del manifest i himnes al Castellet20h15 marxa de les torxes del Castellet a la Casa Musical21h concerts Casa Musical amb Mus-CAT, 100 gr de Tête, la Gossa Sorda (5€ l'entrada)
La llengua catalana a Catalunya Nord
Catalunya-Nord: una identitat negada Durant segles, la política lingüística portada a terme per l’Estat francès ha estat la causa de l’evident i progressiva reducció de l’espai de totes les llengües sota domini francès a excepció del francès. Així el francès es va imposar a poc a poc en detriment del català dins la vida diària. L’educació ha estat un dels principals mitjans de despersonalització i de colonització del país. Es va impedir als catalans del nord l’accés als coneixements de llurs orígens, perquè les escoles no han donat mai la possibilitat d’aprendre la llengua, la història i la cultura del país. Així, la transmissió de la llengua dels pares s’atura per tal d’estalviar càstigs i humiliació imposats a l’escola als qui no parlen francès.
El present El poder omnipresent del govern central no va ser prou fort per eradicar la llengua i la cultura catalanes a Catalunya-Nord. Existeix encara un sentiment generalitzat i molt arrelat de catalanitat. Malgrat totes les mesures legals de l’Estat francès contra les llengües regionals, hi ha encara catalans del Nord que han seguit i que segueixen parlant el català.
La situació actual de la llengua catalana indica que l’ús i l’estat del coneixement de la llengua catalana es van estabilitzant. Un xic més d’una persona sobre dues, un 55% (64%), diu entendre el català, però només un 24% (37%) perfectament, ja que la majoria dels catalans del Nord són bilingües amb preeminència del francès. Així de cada tres persones una, un 34% (48%), afirma saber parlar el català (70% en els pobles però encara 40% a Perpinyà), però només un 17% (34%) perfectament perquè la majoria dels parlants tenen interferències lingüístiques i practiquen el code-switching o «alternança de codi», és a dir una alternança de les dues llengües.A més, del conjunt de la població nord catalana un 39% (46%) declara saber-lo llegir (amb dificultats a vegades) però només un 16% (23%) fàcilment. Del conjunt de la població, només un 11% (10%) declara saber escriure en català. Dades extractes de l’enquesta de Média Pluriel 1998 ( en negreta dades del 1997 les altres són del 1993)
Refusem un país partit, esborrem el Tractat dels Pirineus
Fa 349 anys Catalunya Nord va ser annexada al Reialme de França. El 7 de novembre d’aquell any, a l’Illa dels Faisans (País Basc), Felip V i Lluís XIV van signar el tractat dels Pirineus, que donava el Comtat del Rosselló i part de la Cerdanya als francesos. Pels nord-catalans, la conseqüència més greu no va ser el « canvi de propietari » però més aviat la separació amb la resta dels Països Catalans. Vam ser doncs, la primera part dels Països Catalans en perdre els nostres drets i a patir la repressió contra la nostra llengua, la nostra cultura i en general el nostre poble. A finals del segle XVII els Angelets de la Terra s’alçaren contra les primeres imposicions econòmiques de França que volien fer pagar un impost de la sal. Però no fou fins al 1700 que un edicte reial posà per escrit una prohibició explícita de la llengua catalana en la totalitat dels àmbits legals o jurídics. El català era relegat a l’ús de carrer, començant així un llarg camí metòdic per a matar la llengua i el seu ús social.Mica en mica, les fronteres de l’actual Europa és van anar consolidant, i la que hi ha entre els estats francès i espanyol també. Així, és trencaven progressivament alguns dels lligams històrics entre el Nord i el Sud de l’Albera., malgrat que alhora no deixàvem de ser propers i estar vinculats.
Catalunya Nord, avuiDes d’aquell tractat fins avui en dia, les coses han anat canviant. Les comarques del Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir i l’Alta Cerdanya constitueixen el département dels Pyrénées Orientales. Una unitat administrativa dins de l’Estat francès, que no ens permet als nord catalans decidir sobre el futur del nostre país, ja que se fa des de París, amb una visió centralista i jacobina.Tot i que se’ns vol fer creure que « le Roussillon s’est donné à la France », els nord-catalans sempre han defensat el seu lligam a la resta dels Països Catalans. I avui en dia, malgrat que el català continua sent considerat per les autoritats una llengua de segona, i que la situació del país segueix sent difícil per als treballadors, la societat civil segueix present per a defensar el que els nostres càrrecs electes, rarament defensen: la catalanitat, no folkoritzada, d’aquest poble.
La llengua catalana no té lloc en l’espai públic....
autopistes: 0%
carreteres nacionals: 0%
carreteres departamentals: 0%
xarxa ferroviària: trens 0% estacions i oficines 0% informacions orals i escrites: 0%
aeroport :0%
ports: 0%
hospitals i establiments de cures: <>