Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 29 de desembre de 2011

The New York Times: 'Els beneficis de la independència de Catalunya són enormes'


Aquest article de The New York Times (clic) torna a posar Catalunya al centre de l'actualitat poc abans de les eleccions catalanes del 28 de
novembre. El diari explica que per la seva producció econòmica i empresarial Catalunya està a anys llum de regions “pobres” com
Andalusia. A més a més, fa un repàs històric i s'explica que Catalunya va encapçalar la revolució industrial a Espanya.

Un espoli fiscal inèdit a Europa

Diu el text que “Edward Hugh, un economista independent calcula que un 10% del PIB català se'n va de Catalunya per pagar les despeses
d'unes altres regions espanyoles, per culpa dels impostos recaptats pel govern de Madrid”. Segons el NYT “la limitada autonomia fiscal
de Catalunya contrasta amb la regió pròspera del país Basc” que té el concert econòmic.

'Els beneficis de la independència de Catalunya són enormes'

“El País Basc té una qualificació de crèdit que és la millor d'Espanya perquè aquesta regió es fiscalment independent”. Finalment, el NYT
diu que “els beneficis de la independència a llarg termini són enormes, però hi ha costos a curt termini, que molta gent no està disposada
a assumir”.

Le contrôle d’une femme au niqab vire à l’émeute


SCHAERBEEK (Belgique)

Ce mardi, des policiers de la zone Nord ont croisé rue de Brabant, à Schaerbeek, une dame portant le niqab. Ils ont donc, comme le veut la procédure, demandé à celle-ci de leur dévoiler son identité.

Une demande que le mari de la dame au niqab n’a pas supportée. Refusant que son épouse se soumette aux ordres des policiers, l’homme s’est mis à hurler, attirant la foule.

C’est alors qu’un autre individu, un certain Bernard, a incité la foule à l’émeute, hurlant qu’il fallait tout péter et protéger “la communauté”.

Face à des policiers d’origine marocaine, ce même homme a proféré toute une série d’insultes, les qualifiant notamment de “traîtres”. La police a dû utiliser du spray lacrymogène pour disperser les intervenants.

Depuis l’entrée en vigueur en juillet de la loi anti-niqab, dite aussi loi anti-burqa, toute personne cachant totalement ou de manière principale son visage sur la voie publique peut être poursuivie pour ce comportement avec une amende pénale de 15 à 25 euros et/ou une peine d’emprisonnement de 1 à 7 jours.

Source: La Dernière Heure 2011

dimarts, 27 de desembre de 2011

Vandalisme a Sant Aciscle, la nit de Nadal


Al barri de Sant Aciscle de Perpinyà, 5 comerços han estat malmesos durant la nit de Nadal ...>>
Dt. 27 de desembre del 2011


Els habitants o veins del barri de Sant Aciscle, demanen més presència policiales pels actes de vandalisme que es cometen durant algunes festes. Per exemple la passada nit de Nadal, 5 comerços van ser víctimes d'actes vandàlics: el supermercat superU, dues perruqueries, un gabinet mèdic i un distribuïdor de bitllets del Banc Popular. També un cotxe va resultar malmès.

Els danys són limitats, ja que només les portes o les barreres de seguretat han estat rompudes, però també es van cometre alguns robatoris.

vilaweb

dilluns, 26 de desembre de 2011

Daniel Cardona i Civit (1890-1943). Una biografia política


Rubiralta i Casas, Daniel

ISBN:
978-84-95916-93-8
Preu: €24.00


2008. Pròleg de Jordi Amigó i Barbeta, 236 pp.

Daniel Cardona i Civit (1890-1943) pot ser considerat, juntament amb Francesc Macià, el dirigent històric més rellevant de l'etapa inicial del moviment independentista català: l'etapa separatista que, des del seu origen a començament del segle XX, es perllonga fins ben entrat el perío-de franquista. Fundador d'organitzacions com Estat Català, Bandera Negra, Nosaltres Sols! o el Front Nacional de Catalunya, i lligat amb el pseudònim de Vibrant a les empreses periodístiques més destacades del nacionalisme radical -moltes d'elles creades i dirigides per ell mateix-, Cardona forní el separatisme d'una estratègia basada en el model irlandès gràcies a la qual va superar l'estadi culturalista i es va transformar en un espai polític i ideològic, tot i que reduït, a partir d'un secessionisme nítid que, en certa manera, converteixen Cardona en el primer independentista català. Defensor d'un nacionalisme ferm i intransigent, el que fou batlle de Sant Just Desvern entre 1931 i 1936 ha esdevingut un referent obligat del nacionalisme insurreccional català. Conseqüent amb la idea que aquesta era l'única via indefugible per a aconseguir «el trencament de les cadenes de la dominació espanyola», maldà tota la seva vida per utilitzar la lluita armada no sols contra la dictadura de Primo de Rivera i la de Franco, sinó també contra la Restauració, la República i la Revolució.

www.editorialafers.cat

ERC s'inclina contra el burca

Una dona amb nicab fotografiada al carrer Muntaner de Barcelona el 14 de desembre del 2010

El grup parlamentari es mostra en contra del seu ús als espais públics

Esquerra està començant a canviar el xip sobre immigració: el president del grup parlamentari, Joan Puigcecós, es va manifestar setmanes enrera contra l'ús del burca en espais públics. Puigcercós va rebre el suport -amb menys o més entusiame- de l'exconsellera d'Acció Social, Carme Capdevila, i de la portaveu, Anna Simó, a més de la majoria de membres del grup, segons ha sabut e-notícies.

Capdevila, preguntada per e-notícies al bar del Parlament, no va voler fer declaracions al respecte i Oriol Amorós va negar have estat a la reunió tot i que altres fonts afirmen que sí que hi eren. La prohibició del burca en espais municipals ha estat adoptat ja per alguns ajuntaments -com el de Lleida, governat pel PSC- però aixeca polèmica encara entre les esquerres.

Durant el darrer tripartit, va ser un tema recurrent al final de la legislatura però la majoria de dirigents va considerar aleshores que no hi havia motius per http://www.blogger.com/img/blank.gifprohibir-lo per llei. El llavors president de la Generalitat, José Montilla, va afirmar el 13 de juny al 2010 en declaracions a Rac1 que "jo surto al carrer i no veig moltes persones amb burca. No fem problemes del que no és problema aquí. Avui, no ho és”.

El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, havia manifestat el mateix el 23 de març també a la mateixa emissora: "a Catalunya no n'hi ha, de burca" mentre que el llavors conseller d'Inteiror, Joan Saura va insistir en el mateix unes setmanes després, 27 de maig del 2010: "no he vist a Catalunya ningú que porti burca".

e-noticies.cat

divendres, 23 de desembre de 2011

Perpignan : Côté sud et côté nord des Pyrénées...


Barcelone – Perpignan : Côté sud et côté nord des Pyrénées, les Centristes catalans ne seraient plus sur la même longueur d’onde.

Source: Blog OUILLADE le déc 20, 2011


Rien ne va plus entre ceux du nord et ceux du sud chez les Centristes catalans : CiU à Barcelone ; CdC à Perpignan.

Les Centristes catalans du sud apprécieraient de moins en moins les attaques politiques frontales menées par les Centristes catalans du nord au sein du conseil municipal de la Ville de Perpignan.

Il y a huit jours de cela, lors d’un comité exécutif du puissant parti CiU(Convergence et Union) – Qui dirige entre les autres désormais les municipalités de Barcelone, Gérone et Figuères – Jordi Pujol, ancien président de la Generalitat de Catalunya, s’est dit « particulièrement peiné du comportement politique du
CdC dans les Pyrénées-Orientales », ajoutant qu’il ne comprenait pas « les attaques répétées et déplacées contre Jean-Paul Alduy et Jean-Marc Pujol
qui sont nos amis (…) ».

A ses côtés, Santi Vila, maire de Figuères, selon l’entourage de Jean-Paul Alduy, se serait même montré plus direct et rassurant auprès du président
de Perpignan-Méditerranée Communauté d’Agglomération (l’agglo PMCA) et 1er adjoint de la Ville de Perpignan, venu à sa rencontre dans le cadre du programme TGV : « Jean-Paul, ne te tracasse pas, ce problème sera bientôt réglé. Car nous ne tolèrerons plus longtemps cette situation dans la mesure où elle ne reflête pas les liens étroits qu’entretient le CiU avec la Ville de Perpignan (…) ».

L’affaire serait même remontée jusqu’au maire de Barcelone, Xavier Trias, secrétaire général de CiU !

Directement visés par ces propos : Clotilde Ripoull et Jordi Vera du groupe CdC au sein du conseil municipal de la Ville de Perpignan. Par leurs déclarations retentissantes et leur communication incessante contre la « gestion alduyiste », ils constituent une Opposition féroce et organisée contre les élus de la Majorité municipale UMP/ Parti radical.

dilluns, 19 de desembre de 2011

A propòsit de la immigració

Comunicat Català/ Francès.

A propòsit de la immigració

Secció nord-catalana del PNAC.


Catalunya i Europa en general pateixen actualment un dels transtorns més grans de la seva història: una guerra subterrània que no té nom. Les poblacions
autòctones han de ser engullides i barrejades, fins i tot a més llarg termini reemplaçades.

Per quins motius? A qui cal culpar?

La resposta és clara:

L’objectiu és, en primer lloc, provocar un caos comunitari per mitjà de la barreja ètnica: barreja en el món del treball, control dels barris per la imposició de
cultures estrangeres. Es tracta d’aixecar unes comunitats contra les altres per amagar els problemas fonamentals.

El principal responsable d’aquesta invasió –per dir les coses pel seu nom- és la gran patronal, amb la complicitat de les elits polítiques, tots al servei de la
hiperclasse mundialista.

Sempre àvid de beneficis, l’empresariat poc escrupulós s’aprofita de la misèria dels països africans, recluta obrers poc qualificats i mal pagats per fet
pressió sobre els salaris dels autòctons i convidar-los a rebaixar les seves legítimes aspiracions de millota laboral i social. És ben conegut que “la
immigració és la reseva humana del capital”. Si la raó d’existir dels sindicats és honorable, també és de lamentar que aquests es presten a ser còmplices
del gran capital defensant i justificant l’entrada de nous immigrants.

Avui, la immigració justificada per raons econòmiques és ampliamente exagerada. Des de decennis, els responsables polítics han creat una autèntica
“aspiració d’aire” cap als països africans atorgant ajudes socials considerables a persones sense rebre res a canvi. Han obert la caixa de Pandora: no es
tracta de treballar uns anys a Occident per després tornar al seu país d’origen. Ara hi ha immigrants que s’instal.len a casa nostra per aprofitar-se de les
nostres riqueses amb una mentalitat de colonitzador. No adonar-se del canvi de problacions en certs barris i de la imposició d’una cultura estrangera
constitueix un signe evidente de mala fe. Certes administracions públiques acepten reivindicacions comunitàries i religioses.

La inversió dels fluxos migratoris extraeuropeus és una qüestió de vida per a Catalunya i per a Europa, a banda de ser també necessària perquè als països
d’origen dels immigrants els seus habitants prenguin consciència que emigrar a Europa no és la solució, que el que han de fer és tirar endavant els seus
països per no haver d’emigrar, amb la qual cosa, per descomptat, comptaran sempre amb la nostra col.laboració.

La immigració intraeuropea

El cas de la immigració intraeuropea ha de ser també ressenyat. Mai en cap país europeu, aquest tipus d’immigració no havia sigut font de problemas com
els que coneixem avui amb la immigració extraeuropea, amb excepción d’alguns cos mínims i inevitables. Anys enrera, es tractava d’una immigració laboral,
sovint porvisiona i en proporcions raonables. La integración era possible en algunes generacions, tenint en compte les afinitats religioses i culturals. Aquest
tipus d’immigració existeix des de sempre i mereix un tactament diferenciat.

Per conservar la seva identitat catalana, la Catalunya Nord ha de fer cara a les conseqüències de la crisi econòmica en el camp laboral, però també ha de
controlar la immigració, problema ignorat totalmente per l’Estat francès. Ningú no desitja una substitució de la població. La nostra llengua es troba cada dia
més arraconada, prop d’una fase terminal. La nostra cultura és cada dia més folkloritzada, reduïda a una diversió per a turistes ignorants. ¿Com podem
acceptar per sempre funcionaris d’altres regions, on ja hi tenien feina, i que bloquegen la promoció de la gent del país? Els autòctons han d’acceptar llocs
de treball subalterns i sense avenir. No hem d’acceptar raonaments simplistes com “la misèria és més suportable al Migdia”. El departament dels Pirineus
Orientals compta avui amb més de 33.000 aturats sobre una població de 463.658 habitants! Els raonaments “humanistas” revelen una evident debilitat
itntel.lectual. La immigració vinguda dels quatre cantons de l’Hexàgon augmenta la massa dels aturats, accentua la crisi de l’allotjament i la pujada
espantosa dels preus d’adquisició de les finques.

Perpinyà, agost del 2011.



À propos de l’immigration

Section nord-catalane du PNAC.



La Catalogne et l’Europe en général subissent actuellement un des bouleversements les plus considérables de leur histoire : une guerre sournoise qui ne
porte pas son nom. Les populations autochtones doivent être submergées, métissées, voire, à plus long terme remplacées.

Dans quels buts ? Qui faut-il incriminer ?

La réponse est claire :

1°) Le but est de provoquer en premier lieu un chaos communautaire par le biais de la concurrence ethnique. Concurrence dans le monde du travail,
contrôle des quartiers par l’imposition de cultures étrangères. Il s’agit de dresser les unes contre les autres les communautés pour éluder les problèmes de
fond.

2°) Le principal responsable de cette invasion — appelons un chat un chat — c’est le grand patronat avec la complicité des élites politiques, tous
dépendants de l’hyper classe mondialiste.

Toujours avide de profit, un patronat peu scrupuleux profite de la misère des pays africains, recrute des ouvriers peu qualifiés et peu chers pour faire
pression sur les salaires des autochtones et les inviter à rabaisser leurs légitimes aspirations à des améliorations sociales. Il est bien connu que “
l’immigration est l’armée de réserve du Capital ”. Si la raison d’exister des syndicats reste honorable, on ne peut cependant que regretter que ceux-ci se
rendent à présent complices du grand capital en défendant et en justifiant l’entrée de nouveaux immigrés.

De nos jours, l’immigration justifiée pour des raisons économiques est largement dépassée. Depuis des décennies, les divers responsables politiques ont
créé un véritable “ appel d’air ” vers les pays africains en octroyant des aides sociales considérables à des personnes sans compassion. Ils ont ouvert la
boîte de Pandore. Il ne s’agit plus de travailler quelque temps en Occident puis de regagner son pays d’origine. Désormais, l’immigré s’installe dans nos
pays pour profiter de nos richesses avec une mentalité de colonisateur. Ne pas se rendre compte du changement de populations dans certains quartiers et
de l’imposition d’une culture étrangère constitue un signe évident de mauvaise foi. Certains établissements publics se plient à des revendications
communautaires et religieuses.

L'inversion des flux migratoires extra européens est devenu une question de survie, pour la Catalogne et pour l'Europe. Les habitants des pays d’origines
doivent prendre conscience que l’émigration en Europe n’est pas une solution et qu’ils doivent s’employer à développer leurs pays pour ne plus être obligés
d’émigrer. Pour ce faire, ils pourront toujours compter sur notre collaboration.

L’immigration intra-européenne.

Le cas de l’immigration intra-européenne doit être également évoqué. Jamais dans aucun pays européen, ce type d’immigration n’a été la source de
problèmes aussi graves que ceux que nous connaissons aujourd’hui avec l’immigration extra européenne (à l’exception de quelques heurts minimes
inévitables). Autrefois, il s’agissait d’une immigration de travail, souvent provisoire et dans des proportions raisonnables. L’intégration était possible en
quelques générations compte tenu des affinités religieuses et culturelles. Ce type d’immigration existe toujours et doit être traité avec plus de sollicitude.

Pour conserver son identité catalane, la Catalogne du Nord doit faire face aux conséquences de la crise économiques dans le domaine de l’emploi, mais
elle doit aussi contrôler elle-même l’immigration, ce dont se moque éperdument l’État français. Personne ne souhaite ici une substitution de population.
Notre langue catalane est chaque fois plus marginalisée et en arrive en phase terminale. Notre culture, toujours plus folklorisée, se réduit à un
divertissement pour touristes ignares. Comment pouvons-nous accepter toujours plus de fonctionnaires d’autres régions chez nous alors qu’ils disposaient
d’un travail ailleurs et qu’ils bloquent la promotion des gens du pays ? Les autochtones doivent se contenter d’emplois subalternes et sans avenir. Nous
n’acceptons pas des raisonnements simplistes du genre “ la misère est plus supportable au soleil ”. Le département des Pyrénées-Orientales compte à
présent plus de 33 000 chômeurs pour une population de 463 658 habitants ! Les raisonnements “ humanistes ” révèlent une faiblesse intellectuelle
évidente. L’immigration venue des quatre coins de l’Hexagone accroît la masse des chômeurs. Elle accentue la crise du logement et la flambée des prix en
terme d’acquisition foncière.


Perpignan, août 2011.

Font/ Source: Esborany per una declaració de principis. Edició bilingüe 2011

divendres, 16 de desembre de 2011

La Generalitat ha augmentat d’un 31% els ajuts destinats a estrangers


La Generalitat ha augmentat d’un 31% els ajuts destinats bàsicament a estrangers que no treballen

La Generalitat ha ajornat el pagament a proveidors i funcionaris, però al mateix temps ha augmentat d’un 31% la partida destinada a la Pirmi de 2011, un ajut de més de 400 euros al mes que reben bàsicament estrangers que no treballen (vora un 95% de receptors de la Pirmi no són catalans). Aquest mes de desembre 1.500 persones més de les que cobraven fins ara la Pirmi rebran aquesta prestació, i el Departament d’Empresa i Ocupació acabarà l’any destinant-hi fins a 170 milions d’euros, un 40% més del que s’havia pressupostat a principi d’any. A principi d’any Treball havia pressupostat 130 milions d’euros. Al setembre es va anunciar que la partida pujava fins a 150 milions i, finalment, amb aquesta novetat anunciada ahir, quedarà en els 170 milions.

http://somnoticia.cat

dimecres, 14 de desembre de 2011

500 persones han manifestat contra els plans d'austeritat


Feble mobilització la d'ahir dimarts en contra dels plans d'austeritat del govern francès ...>>
Dt. 14 de desembre del 2011


Unes 500 persones van manifestar ahir al matí pels carrers de Perpinyà per protestar pels plans d'austeritat aprovats pel govern francès. La majoria dels manifestants eren jubilats i /o funcionaris. Aquesta és la darrera manifestació interprofessional convocada per aquest any, encara que cal recordar que demà dijous hi ha convocada una jornada de lluita en l'educació nacional.http://www.blogger.com/img/blank.gif

Contràriament a la costum, aquesta vegada els sindicats no van ser rebuts a la prefectura, ja que tenien de ser rebuts pel director del gabinet com l'octubre passat i els sindicats s'han negat ja que volien entrevistar-se amb el nou prefecte, René Bidal.

Segons ha confirmat Gérard Gironell de la FSU : 'volíem explicar al nou prefecte el que era la crisi, aquí, i com les polítiques d'austeritat colpeixen en la vida tots els dies als treballadors. Només es pot lamentar aquesta absència de diàleg'.

Foto: El nou prefecte, René Bidal

vilaweb

El tió de Nadal,en vies de desaparició!


Alerta! La tradició del tió de Nadal,en vies de desaparició!

És una tradició antiquíssima, d’arrels paganes, anterior a la Reconquesta. Desconeguda a la major part dels Països Catalans, és típica del Principat i de la Franja, des de l’Emporda i la Ribagorça fins als pobles del nord del Montsià i de la Matarranya; al sud d’aquestes dues comarques, la tradició ja no es coneix i és substituïda per altres, que són les que cal conservar i potenciar.
El cas és que a la majoria de comarques del Principat, on ha sigut una de les tradicions mé típiques de la cultura popular, la figura del tió de Nadal es troba en greu perill de desaparició: en molts pobles ja no es caga des de fa anys, fins al punt que alguns investigadors del tema s’han trobat en alguns pobles que ni la gent de més edat recorden la lletra de la cançó que es canta. I quan diem que no es fa cagar no volem dir que no hi pugui haver alguna que altra família que ho faci, però ja no és una tradició, com fins fa poc, d’abast col.lectiu.
Entre tots hem de salvar aquesta tradició i part impor-tant de la nostra cultura popular. Cal, en primer lloc, recuperar la lletra original que es cantava a cada poble. Aquestes lletres tenen totes un mateix patró, però també totes una lleu variant, de tal manera que és molt difícil trobar dues lletres iguals: en un poble els torrons són d’avellana, en un altre de pinyó; en un poble el tió pixa vi blanc, en un altre aiguardent... com es pot veure en la mostra que donem a final d’aquesta pàgina de tres pobles de la comarca de les Garrigues. És un error, com es fa en moltes escoles, ensenyar als infants la lletra pròpia de Barcelona; cal conservar la riquesa que en tots els elements de la cultura popular representa la diversitat d’aquesta a totes i cadascuna de les comarques catalanes.
Aquesta pèrdua de la tradició del tió és paral.lela, i en part relacionada, amb la invasió de costums forsteres per les mateixes dates, especialment l’anomenat “Papa Noel”, un figura l’extensió de la qual cal aturar no sola-ment perquè és forastera, sinó a més perquè ens arriba, a banda que pugui ser pròpia d’altres països, via USA. En moltes cases on ja no es caga el tió pengen aquest ninot del balcó. Un símbol més de la nostra decadència com a nació. Però la major vergonya per als catalans és que en molts pobles són els mateixos Ajuntaments –o bé organitzacions de comerciants o botiguers- els que abonen i fins i tot financien l’extensió d’aquest personatge. Cal que cada català demani al seu Ajunta-ment, a l’agrupació de botiguers del poble o barri, que deixin de subvencionar el Papa Noël i en el seu lloc organitzin una cagada del Tió. I no estaria de més anar amb una perxa una mica llarga pels nostres carrers arrencant aquest ninot d’aquells balcons on estigués penjat.
Entre tots hem de salvar una de les tradicions més catalanes que tenim, encara.

“Caga tió,
si no et dono
cop de bastó;
no cagos arengades
que són salades,
caga tarrons
que són molt bons”.

(Castelldans)

“Tronc de Nadal,
caga tarrons
i pixa vi blanc.
No cagues arengades
que són salades,
caga tarronets
que són molt dolcets”.

(la Granadella)http://www.blogger.com/img/blank.gif

“Tronc de Nadal,
caga tarrons,
no cagos arengades
que són salades,
caga tarrons
que són molt bons”.

(els Torms)

Article aparegut al n. 20 de "La Nacio Catalana "

terralliure.com

dimarts, 13 de desembre de 2011

Nova publicació del PNAC Catalunya del Nord

L’esquerra no n’encerta ni una

Índex

Manifest de l'Unabomber

La psicologia de l'esquerra moderna.
Sentiments d’inferioritat

Terra Nova es fica de peus a la galleda…

Fugir del foc i caure a les brases: el Front Nacional com enganyifa política

El Front National i l’economia

La gauche à coté de ses pompes

Sommaire

Manifeste de l'Unabomber

Psychologie de la gauche moderne
Le sentiment d'infériorité

Les relations entre les partis de gauche et les travailleurs

Terra Nova met les pieds dans le plat…

Front national et économie

Bilingüe 40 pàgines / Bilingue 40 pages.

pnaccatnord@ymail.com

Almenys 4 morts i 64 ferits en un atac amb explosius al centre de Lieja


Almenys 4 morts i 64 ferits en un atac amb explosius al centre de Lieja

Entre les víctimes mortals hi ha el propi atacant, Nordine Amrani, que s'ha suïcidat i havia estat condemnat fa tres anys per possessió d'armes. La policia nega que hi hagi còmplices, com s'havia dit en un principi


LAIA FORÈS

Brussel·les | Actualitzada el 13/12/2011 15:29

Una imatge de l'escena del tiroteig de la televisió pública belga / RTFB
Quatre persones han mort i almenys 64 han estat ferides, set d'elles greus, en un atac aquest dimarts al centre de la ciutat belga de Lieja, segons l'últim balanç que donen fonts judicials citades per la premsa belga. Un individu, que després s'ha suïcidat, hauria atacat amb quatre granades tipus thunderflash i un kalashnikov una parada d'autobús des del terrat d'un comerç de la plaça Saint Lambert. La policia ha negat que l'atacant tingui còmplices, com s'havia dit en un principi. L'autor dels crims es diu Nordine Amrani, d'una trentena d'anys, i havia estat condemnat fa tres anys per possessió d'armes.
Entre els ferits greus hi ha un nadó de 15 mesos que ha estat traslladat en parada respiratòria a l'hospital Saint-Joseph.
S'ha muntat un hospital de campanya dins el palau de Justícia, situat a la mateixa plaça.Un funcionari de l'edifici assegura que entre els ferits hi ha una dona amb un impacte de granada a la cara i una mà amputada, informa el diari La Libre Belgique.
Una hora després de les explosions encara se sentien trets a la zona. La policia, però, ha desmentit que hi hagués una persecució al costat de la plaça de la catedral, a centenars de metres de la plaça. Informacions no confirmades de la cadena RTL parlen de cinc ferits al carrer Saint Paul, prop de la catedral.
La policia recomana a tothom qui es trobi al centre de la ciutat que es tanqui dins els comerços. S'ha establert un perímetre de seguretat fins a les dues del migdia i s'ha aturat el transport públic.

http://www.ara.cat/

dimecres, 7 de desembre de 2011

Reunió al Casal per preparar un LipDub per la llengua


La federació en defensa de la llengua i la cultura catalanes, convoca una reunió avui al Casal Jaume Primer de Perpinyà a les 20h ...>>
Dc. 7 de desembre del 2011

Cal recordar que el 31 de març als diversos territoris administrats per l'estat francès, les veus s'aixecaran per a reivindicar una llei que garanteixi drets per a les llengües vernacles.

Si voleu més informació, aneu a la reunió, però també podeu contactar amb els organitzadors des d'aquí

Òmnium Cultural presenta web i premis a Perpinyà



Òmnium Catalunya Nord invita totes les persones interessades aquest dissabte 10 de desembre a les 6 de la tarda al Casal Català

En 2012, com els anys precedents, Òmnium Catalunya Nord organitzarà la vesprada literària dita Nit de Sant Jordi. Serà el 30 d'abril a l'església Sant Domènec a Perpinyà. A l'ocasió d'aquest sopar literari s'atorguen diversos premis per obres escrites en català : poesia, assaig, contes, reportatge…

Val la pena recordar que aquesta associació és sobretot coneguda per la seva important activitat d'ensenyança del català a adults. Aquest any assegura una quarantena de cursos a Perpinyà i a diverses altres poblacions de Catalunya Nord, particularment gràcies a les ajudes del Consell General dels Pirineus Orientals, de la Regió Llenguadoc-Rosselló, de la Generalitat de Catalunya, de la Vila de Perpinyà i de molts altres municipis de Catalunya Nord.

Per parlar de tot això i de les seves activitats, Òmnium Catalunya Nord invita totes les persones interessades aquest dissabte 10 de desembre a les 6 de la tarda al Casal Català (23 avinguda del Liceu a Perpinyà).

S'informarà sobre els premis 2012 i la manera de participar i es presentarà la pàgina web d'Òmnium Catalunya Nord, recentment creada per permetre al públic d'ésser regularment informat de les activitats de l'associació. Com és tradicional, la reunió acabarà amb una degustació de coques i vins del país.

El Punt Avui. Els premiats i jurats de la darrera edició de la Nit de Sant Jordi. Foto: OCCN.

dimarts, 6 de desembre de 2011

El forum del PNAC és obert.‏

http://pnac66.forumcrea.comhttp://www.blogger.com/img/blank.gif/index.php

Us invitem a participar-hi. A la gent del sud potser us sobtarà la molta presència del francès al fòrum, però heu de saber -molts ja ho sabreu- que la situació de la nostra llengua a la Catalunya del Nord fa que sigui impossible endegar-hi una empresa només en català.

Ànims i a participar-hi!

Intent d'un nou rècord mundial de lipdub a Perpinyà


Aprofitant una mobilització arreu de l'Estat francès en defensa de les llengües minoritzades el 31 de març vinent es vol reunir més de 6.000 persones per a superar el rècord mundial del Lipdub per la independència gravat a Vic

El 31 de març del 2012 els diversos pobles amb llengua pròpia que es troben sota administració francesa realitzaran manifestacions coordinades per a reivindicar una llei que garanteixi drets per les llengües minoritzades a l'estat francès. Alsacians, bascos, bretons, corsos, occitans i catalans ja han anunciat actes i mobilitzacions diverses. A Catalunya Nord la Federació per la defensa de la llengua i la cultura catalanes, que agrupa gairebé un centenar d'associacions, organitzarà la gravació d'un lipdub amb l'ambició d'aconseguir el rècord mundial de participació, un rècord del món que “ha de palesar la nostra voluntat de garantir la transmissió de la llengua catalana a les futures generacions”. “Tenim un objectiu clar: volem superar de llarg les 6000 persones al carrer per la llengua catalana, el dia 31 de març del 2012 a Perpinyà” afirmen des de la Federació nord-catalana. S'ha obert una pàgina web especial per explicar aquest projecte de rècord del món.

L'actual rècord també és català

Actualment el rècord mundial de lipdub, amb més de 5770 persones, és també català. Es tracta del Lipdub per la independència gravat a Vic, a la comarca de l'Osona. Els realitzadors del de Vic serien els encarregats també del de Perpinyà en col·laboració amb la Federació organitzadora. Un altre molt significatiu va ser el Lipdub per la llengua, enregistrat en diversos espais de Barcelona i que va comptar amb la participació de 1.500 persones i de nombrosos personatges coneguts, entre els quals l'actor, periodista i realitzador francès Antoine de Caune que estava a Barcelona en el moment del rodatge.

Què és un lipdub?

Un lipdub o lip dub (“doblatge labial”) és un vídeo musical realitzat per un grup de persones que sincronitza els seus llavis, gestos i moviments amb una cançó popular. La filmació sol realitzar-se en una sola seqüència, sense talls, en la qual els participants sincronitzen els llavis amb la lletra de la cançó que escolten en un reproductor d'àudio mòbil. Posteriorment, s'edita la gravació resultant incorporant la cançó original com a banda sonora del lipdub. Els lipdub més populars són fets mitjançant una sola seqüència, que sovint ens transporta a través d'espais diferents i situacions d'un entorn, on alguns participants surten cantant un tros de la cançó fins que són substituïts per uns altres, que continuen per on anaven els anteriors, i així successivament, fins al final de la cançó. Els autors d'aquests vídeos solen tractar de mostrar el bon ambient d'un grup determinat a més de realitzar de forma col·lectiva una experiència creativa, lúdica i sense complicacions tècniques.

El Punt Avui

Musulmans contra les retallades


Musulmans s'ha manifestat a Terrassa contra les retallades anunciades pel Govern d'Artur Mas.

Unes 3.000 persones, en la seva majoria musulmans, han protestat contra les mesures previstes pel Govern per a reduïr despeses, i, en concret, contra la regulació i el canvi de sistema de pagament del Pirmi.

El col·lectiu magrebí ha mostrat la seva força al carrer en una manifestació que s'ha iniciat a Ca n'Anglada, un dels barris del centre de Terrassa amb més immigració. La concentració ha reivindicat el dret de la ciutadania als serveis socials i laborals.

Durant la concentració s'han vist pancartes contra el Govern i s'han sentit crits contra els polítics i a favor dels ajuts a les famílies que estan patint les conseqüències de la crisi.

Imatge de la manifestació (Cristobal Castro/Diari de Terrassa)

La perte d'une identitée commence par la perte de sa langue

dijous, 1 de desembre de 2011

Miss Islam Catalunya, l’any vinent a Salt


Las concursantes deberán demostrar sus capacidades en la cocina, recitar poesía y lo más importante, su conocimiento del Corán

L’any vinent tindrà lloc a Salt el primer certamen de Miss Islam Catalunya, en el qual es premiarà, entre d’altres, la musulmana que més sàpiga cuinar i la més casta. Podran participar-hi totes les dones musulmanes d’entre 18 i 25 anys, i les virtuts que promou l’esdeveniment són l’augment del sentiment religiós, l’arrelament a les tradicions (no pas les catalanes, però) i el foment de ser casta.


http://somnoticia.cat