Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 14 de desembre de 2011

El tió de Nadal,en vies de desaparició!


Alerta! La tradició del tió de Nadal,en vies de desaparició!

És una tradició antiquíssima, d’arrels paganes, anterior a la Reconquesta. Desconeguda a la major part dels Països Catalans, és típica del Principat i de la Franja, des de l’Emporda i la Ribagorça fins als pobles del nord del Montsià i de la Matarranya; al sud d’aquestes dues comarques, la tradició ja no es coneix i és substituïda per altres, que són les que cal conservar i potenciar.
El cas és que a la majoria de comarques del Principat, on ha sigut una de les tradicions mé típiques de la cultura popular, la figura del tió de Nadal es troba en greu perill de desaparició: en molts pobles ja no es caga des de fa anys, fins al punt que alguns investigadors del tema s’han trobat en alguns pobles que ni la gent de més edat recorden la lletra de la cançó que es canta. I quan diem que no es fa cagar no volem dir que no hi pugui haver alguna que altra família que ho faci, però ja no és una tradició, com fins fa poc, d’abast col.lectiu.
Entre tots hem de salvar aquesta tradició i part impor-tant de la nostra cultura popular. Cal, en primer lloc, recuperar la lletra original que es cantava a cada poble. Aquestes lletres tenen totes un mateix patró, però també totes una lleu variant, de tal manera que és molt difícil trobar dues lletres iguals: en un poble els torrons són d’avellana, en un altre de pinyó; en un poble el tió pixa vi blanc, en un altre aiguardent... com es pot veure en la mostra que donem a final d’aquesta pàgina de tres pobles de la comarca de les Garrigues. És un error, com es fa en moltes escoles, ensenyar als infants la lletra pròpia de Barcelona; cal conservar la riquesa que en tots els elements de la cultura popular representa la diversitat d’aquesta a totes i cadascuna de les comarques catalanes.
Aquesta pèrdua de la tradició del tió és paral.lela, i en part relacionada, amb la invasió de costums forsteres per les mateixes dates, especialment l’anomenat “Papa Noel”, un figura l’extensió de la qual cal aturar no sola-ment perquè és forastera, sinó a més perquè ens arriba, a banda que pugui ser pròpia d’altres països, via USA. En moltes cases on ja no es caga el tió pengen aquest ninot del balcó. Un símbol més de la nostra decadència com a nació. Però la major vergonya per als catalans és que en molts pobles són els mateixos Ajuntaments –o bé organitzacions de comerciants o botiguers- els que abonen i fins i tot financien l’extensió d’aquest personatge. Cal que cada català demani al seu Ajunta-ment, a l’agrupació de botiguers del poble o barri, que deixin de subvencionar el Papa Noël i en el seu lloc organitzin una cagada del Tió. I no estaria de més anar amb una perxa una mica llarga pels nostres carrers arrencant aquest ninot d’aquells balcons on estigués penjat.
Entre tots hem de salvar una de les tradicions més catalanes que tenim, encara.

“Caga tió,
si no et dono
cop de bastó;
no cagos arengades
que són salades,
caga tarrons
que són molt bons”.

(Castelldans)

“Tronc de Nadal,
caga tarrons
i pixa vi blanc.
No cagues arengades
que són salades,
caga tarronets
que són molt dolcets”.

(la Granadella)http://www.blogger.com/img/blank.gif

“Tronc de Nadal,
caga tarrons,
no cagos arengades
que són salades,
caga tarrons
que són molt bons”.

(els Torms)

Article aparegut al n. 20 de "La Nacio Catalana "

terralliure.com