Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 27 de desembre de 2012

Per una independència real (i sense clàusules)

El PNAC va ser l’única organització política nacionalista que no va donar suport a “la gran manifestació” del passat 11 de setembre. I no ens en penedim. Tot i els moments de fervor patriòtic que vivim i viurem els propers dies, dubtem molt que això ens porti a la independència real que Catalunya necessita. I lamentem, com tantes vegades, anar contracorrent, però la nostra obligació, algú ho ha de dir, és denunciar la conxorxa que estant muntant entre CiU i ERC.

Ja no entrarem a valorar aquesta collonada d’ERC que vol “un país nou per a tothom”. Un país nou? O és que el país que tenim avui, fruit de 1.000 anys d’història, no ens serveix? Hem de fer taula rasa amb tot el que representa la nostra història? I ja no val lapena comentar què vol dir això de “per a tothom”, perquè tots us ho deieu imaginar. 

Volem una independència real que vol dir, per damunt de tot, independència econòmica. Mentre l’economia de Catalunya pugui ser dirigida per una Merkel o qui la substitueixi, mentre l’economia de Catalunya estigui en gran part en mans de capital multinaiconal, no tindrem una real independència. En aquest context, el nostre model ha de ser Noruega, com ja hem dit altre vegades. 

I volem una independència sense clàusules. Què és això que si les circumstàncies sociopolíques ho aconsellen es pot ajornar el referèndum? Ajornar-lo fins quan? I per què? Per què uns milers d’espanyols es manifestin, com faran amb tota seguretat a Barcelona, i amenacin “la convivència”? Aquestes clàusules amb què CiU i ERC es cobreixen les espatlles diuen clarament que aquest suposat camí ca a la independència està ple de trampes. 
El temps, com tantes vegades, ens donarà la raó.

El PNAC es planteja retornar a Estat Català

 
El PNAC va sorgir a finals de l’any 1991 quan una colla de militants d’Estat Català vam decidir marxar-ne davant la inoperància absoluta del partit i el seu seguidisme a la política de CiU. Tenint en compte que era el grup més actiu del partit –per ser més clars, l’únic grup actiu-, que va editar durant anys la revista “Palestra”, de la qual en van sortir més de 20 números, s’hagués pogut presentar la sortida com una escissió, però no es va fer per no fer mal a la imatge del partit. Es va acordar que la sortida seria a títol individual.

Tot el que ha passat aquests darrers anys a Estat Català ens ha donat la raó. 

Érem conscients que començàvem un nou camí, però l 'esperança durant aquests 20 anys sempre ha sigut que Estat Català s 'arreglessin les coses, ja fos amb un relleu generacional o d 'una altra manera.

La passada primavera es va acabar la disputa sobre a qui pertany avui Estat Català. Hem esperat que passés l’Onze de Setembre perquè es veiés clarament al carrer aquesta sentència. I així ha sigut. Som conscients també que la fragmentació de l’independentisme català no beneficia ningú. El PNAC, davant aquestes circumsàtncies, ha encetat un període de reflexió i canvi d’impressions amb militants i simpatitzants, que s’allargarà com a molt fins a finals d’any, sobre la possibilitat de retornar a Estat Català, d’on vam sortir fa 20 anys.
En cas de prendre aquesta decissió, de la mateixa manera que la sortida va ser a títol individual, el retorn es farà també a títol individual.

dijous, 5 d’abril de 2012

Èxit del ‘lipdub’ pel català de Perpinyà


Amb més de set mil persones, ha superat el rècord mundial de participants que detenia des del 2010 el Lipdub per la Independència de Vic

La Federació d’Entitats per la Defensa de la Llengua i la Cultura Catalanes ha confirmat que Lipdub per la Llengua que s’ha fet avui al peu del Castellet de Perpinyà ha superat, amb més de set mil persones, el rècord mundial de participants en un esdeveniment d’aquestes característiques, que detenia des del 2010 el ‘Lipdub per la independència‘ de Vic. El ‘lipdub’, al ritme d’una adaptació de la cançó ‘Parlem català‘ de Jordi Barre, era una de les mobilitzacions que es feien avui en favor d’una llei francesa que protegeixi les llengües històriques.

El ‘lipdub’ ha començat pels volts de les dues del migdia i s’ha allargat un parell d’hores, durant les quals s’han fet quatre enregistraments en 3D. Els organitzadors han confirmat a l’últim que s’havia superat la xifra de set mil participants, entre els quals hi havia moltes colles de castellers, sardanistes, geganters i de bestiari de foc, a més de representants dels Focs de Sant Joan i de la Flama del Canigó,

Entre els participants hi havia també cares conegudes com la del senador-batlle del Soler François Calvet; regidors de Perpinyà com Jaume Roure, Virgínia Barre, Pierre Parrat, Clotilde Ripoull i Jordi Vera; Joan Ridaura, president d’ERC a Catalunya Nord; el president del Casal Jaume I de Perpinyà, Narcís Duran; un nombrós grup de professors de català per a adults; Joan Gui Candilla del Fanal de Sant Vicenç; el president de la Bressola. Joan-Pere Le Bihan, a més de Gisela Bellsolà.

I és que el ‘lipdub’ per la llengua, com testimonien aquests vídeos, havia aconseguit suports al català de molts sectors de Catalunya Nord, des d’escriptors i editors fins a entitats culturals i esportives, passant per empresaris i comerciants, polítics de tot l’espectre parlamentari, docents del sector públic i privat, presidents d’institucions i artistes.

La Federació organitzadora de l’esdeveniment ja havia aconseguit aquesta setmana, via Verkami, els tres mil euros que calien per a enregistrar el ‘lipdub’ i fer-ne un DVD en 3D, que ja es pot adquirir a la bestreta.

vilaweb.cat

dimarts, 20 de març de 2012

Pour qui roule François Hollande?

    

La Fédération Nord-Catalane du PNAC communique :

Pour qui roule François Hollande?

François Hollande détaille ses mesures pour les banlieues. Pas de surprise, la priorité pour le PS est toujours pour les étrangers extra-européens et dernièrement ceux des zones de non droit, ou banlieue en novlangue. Cependant le PS de François Hollande souhaite également
tendre la main à une autre communauté, apparemment qui serait elle aussi dans le besoin: Le patronat.

En effet, François Hollande, candidat socialiste à l'élection présidentielle souhaite octroyer "des exonérations de charges pour les entreprises embauchant un jeune de ces quartiers". C'est du moins ce que nous apprenons dans un article du Figaro du 16.03.12.

Il s'agit là d'un cadeaux fiscal qui arrive à point nommé pour le patronat en temps de crise. Le patronat qui est généralement l’électorat de base d'un certain Sarkozy. N'oublions pas non plus que la discrimination positive fut une des mesures phare du programme mondialo-capitaliste de l'UMP.

Le socialisme de François Hollande et du PS repose sur un principe très simple: Favoriser l'étranger au détriment des autochtones affin de créer un nouvel électorat de gauche. Faire peser les charges supplémentaires que représente cette immigration massive sur le dos des travailleurs et des retraités. Favoriser désormais le dumping social grâce aux exonérations de charges occasionné par la discrimination positive, pour le plus grand plaisir du patronat.

dissabte, 17 de març de 2012

CDC s'aliarà amb la UMP a la Catalunya Nord


Els acords electorals amb el partit de Sarkozy es negocien pel 2014

Artur Mas i François Calvet s'han trobat a Figueres per parlar també de la Bressola i altres dossiers transfronterers

13/03/12 02:00 - perpinyà - Aleix Renyé

“En la futura Europa federal Perpinyà i Girona tornarem a estar units” afirma el senador nord-català i batlle del Soler François Calvet, líder del partit UMP a la Catalunya Nord. Aquesta afirmació l'ha fet després d'entrevistar-se a Figueres amb Artur Mas divendres passat, pocs dies després que el president rebés al Palau de la Generalitat el batlle de Font-romeu i el conseller general de l'Alta Cerdanya. L'entrevista no figurava en l'agenda oficial del president, ni se'n va fer esment després les visites i inauguracions que Mas va fer a la capital de l'Alt Empordà. Mas i Calvet van tractar de temes polítics -en presència de Germà Gordó, secretari del govern i responsable del temes de la Catalunya Nord- i, sobretot, de futures aliances de CDC amb el partit de Sarkozy. Calvet explica que “estem treballant per un acord amb Convergència per les eleccions municipals i cantonals”. Jordi Vera, president de CDC a la Catalunya Nord diu que “sí que estem negociant un acord global pel 2014 amb la UMP, però no hi ha res de concret”.

Cavi d'aliances

Aquests futurs acord seran un canvi radical en la política d'aliances de CDC a la Catalunya Nord, sobretot a Perpinyà i la seva l'Aglomeració. El grup municipal de CDC a Perpinyà, amb Jordi Vera i Clotilde Ripoull, ha mantingut una oposició constant al batlle Jean-Marc Pujol de la UMP, tal i com ho havien fet amb l'anterior batlle i actual president de l'Aglomeració Jean-Paul Alduy. Vera explica el canvi dient que “el que fem és fer progressar CDC a la Catalunya Nord”. Si per accedir a tenir càrrecs electes a Perpinyà els convergents van pactar amb el partit socialista, ara es negocien acords amb el partit de dreta per tot el territori nord-català, no només a Perpinyà. L'arrelament de CDC a les comarques sota administració francesa passa, segons el president de la seva federació nord-catalana, per ”tenir acords amb un dels dos grans partits” de l'Estat francès.

La Bressola

El senador nord-català i batlle del Soler -on l'ajuntament ha facilitat la implantació del col·legi de secundària de La Bressola- va tractar amb el president de la Catalunya autònoma, també, de la situació de La Bressola, que ha hagut de tancar l'escola de Càldegues. Calvet va evocar amb Mas i Gordó “la construcció del futur institut de batxillerat de l'escola laica catalana”. Altres temes transfronterers evocats en la reunió van ser, segons explica el senador “l'hospital de Cerdanya, les relacions entre universitats i la promoció i ensenyament de la llengua catalana en tots els nivells educatius”.

El Punt Avui

dijous, 15 de març de 2012

El dret de posseir una arma és un element fonamental de la democràcia

Reflexió de Pancraç, membre del PNAC, per la federació Nord catalana del PNAC

El dret de posseir una arma és un element fonamental de la democràcia

L'Estat francès es limita avui considerablement el dret de portar una arma de foc o de detenir-la al seu domicili. Només els policies, els gendarmes o els transportadors de fons són autoritzats a portar-ne una. Els ciutadans no tenen ni tan sols més el dret de posseir-ne una al seu domicili per defensar els seus béns i les seves famílies.

Campanyes de desinformacions sistemàtiques són portades regularment. De tant en tant, espantoses matances als Estats Units permeten als nostres periodistes estigmatitzar la violència que generaria la societat americana. L'antiamericanisme visceral i el rebuig ben natural de la violència tornen impossible tot debat de fons seriós sobre la qüestió.

La història ens ensenya que el port d'arma sempre ha estat la marca de l'home lliure i del ciutadà, per oposició al serf, a l'ésser oprimit. A França, la fi de l'Antic Règim ha coincidit amb la del privilegi del port de les armes. La segona esmena de la Constitució americana, redactada el 1791, precisa: «Sent una milícia ben regulada necessària a la seguretat d'un Estat lliure, no serà portat atesa al dret del poble de posseir i de portar armes.»

Nombrosos pseudoarguments adornen amb flors en el discurs oficial hexagonal. Aquests tendeixen a reafirmar el prejudici segons el qual una societat pacífica seria una societat desarmada. Per als adversaris del dret de portar les armes, es tracta de sembrar la por en els esperits insistint en la perillositat de les armes i en l'espectre de bandes armades del qual s'ignora d'on podrien realment sorgir si no existissin ja.

Es troben totes les tòpiques republicanes sobre el tema en aquesta intervenció de Nicolas Sarkozy a RTL del 22 de setembre de 2006: «... en la concepció de la República que és la meva, la seguretat és la responsabilitat de l'Estat, sóc contra les milícies, sóc contra les detencions d'armes al domicili [...] comprenc perfectament la seva exasperació [...], però la resposta, són en l'eficàcia serveis de policia i de gendarmeria, és en l'eficàcia de la resposta judicial, no és en la detenció arma en domicili.»

Per què els nostres dirigents polítics volen fer-nos creure que seríem més lliures perdent el dret de defensar-nos nosaltres mateixos? Per fer-nos acceptar una nova servitud! El 1897, Maurice Barrès observava : «La primera condició de la pau social és que els pobres tinguin el sentiment de la seva impotència». Com podrien tenir aquest «sentiment», si posseïssin armes? L'absència d'armes en la població és una de les condicions del domini d'un règim opressiu i la primera mesura abans de tota massacre és sempre el desarmament de les futures víctimes. L'existència d'armes no governamentals constitueix l'única esperança de llibertat per als seus propietaris. Avui l'Estat francès s'ha fet una fàbrica a gas pletòrica, arruïnada però malgastadora i qui s'arrisca revelar-se sempre més opressor. Un règim que treu les seves armes a honrats ciutadans no és en vigílies d'enfonsar-se en la tirania?

De fet, els prohibicionistes s'esforcen a apartar les bones preguntes: són el nombre de víctimes per armes de foc que és important o la taxa general de criminalitat? Cal prohibir als ciutadans honrats posseir una arma? Sembla ben evident que les lleis que prohibeixen la possessió d'armes no són altres coses més que disposicions que desarmen les víctimes potencials. Cap no ignora en efecte que els brètols sempre seran armats. La Llei els pot, certament, incitar a amagar les seves armes, però sempre se'n podran procurar. Pretendre que la legalització de les armes conferiria un avantatge als criminals és perfectament estúpid.

La policia no pot protegir les víctimes en el moment de la seva agressió ja que no és present en general sobre els llocs. Una enquesta serà, és clar, oberta... després dels fets. Malgrat allò, la propaganda oficial s'esforça a fer creure que el servei de policia socors asseguraria eficaçment la protecció de la població. Diversos estudis científics han revelat que la criminalitat és més important a les zones on els ciutadans no posseïen arma de foc a conseqüència d'una legislació prohibitiva.

La qüestió de la possessió de les armes de foc ha estat objecte d'un estudi magistral per John R. Lott, director d'estudis a la Universitat de Xicago[1]. El 1977, sols vuit Estats concedien als seus ciutadans el dret de portar armes dissimulades. De 1977 a 1992 deu altres Estats americans també han liberalitzat el port d'arma. Les conclusions de l'anàlisi revelen que la liberalització de la tinença d'armes ha reduït d'un 7,7% el nombre d'homicidis, d'un 5,3% el nombre de violacions i de 7,0% el nombre d'agressions violentes a les regions on ha estat aplicada. Si el conjunt dels Estats Units hagués liberalitzat el port de les armes durant el període donat, 1 500 defuncions i 4 000 violacions haurien estat evitades. D'altra banda, les matances públiques han desaparegudes, durant el període d'observació, als Estats on la tinença d'armes era autoritzada. Finalment, les taxes de crims violents eren un 81 % més elevat en els Estats que restringeixen la tinença d'armes.

Així, les afirmacions dogmàtiques sobre la qüestió es revelen ben perilloses. Quant d'innocents, en efecte, han estat víctimes de crims perquè tenien fe en les promeses lenitives de les autoritats i els discursos hostils a la responsabilitat individual? Aquestes afirmacions tenen tan perilloses per a la democràcia, ja que el fracàs patent de «la concepció de la República» de Nicolas Sarkozy no pot conduir més que en un cercle viciós: l'augment de la criminalitat i el reforç permanent de l'aparell repressiu d'Estat.

Pancraç



[1] John R. Lott, More Guns, Less Crime, Chicago, University of Chicago Press, 1998.