Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 15 de març de 2012

El dret de posseir una arma és un element fonamental de la democràcia

Reflexió de Pancraç, membre del PNAC, per la federació Nord catalana del PNAC

El dret de posseir una arma és un element fonamental de la democràcia

L'Estat francès es limita avui considerablement el dret de portar una arma de foc o de detenir-la al seu domicili. Només els policies, els gendarmes o els transportadors de fons són autoritzats a portar-ne una. Els ciutadans no tenen ni tan sols més el dret de posseir-ne una al seu domicili per defensar els seus béns i les seves famílies.

Campanyes de desinformacions sistemàtiques són portades regularment. De tant en tant, espantoses matances als Estats Units permeten als nostres periodistes estigmatitzar la violència que generaria la societat americana. L'antiamericanisme visceral i el rebuig ben natural de la violència tornen impossible tot debat de fons seriós sobre la qüestió.

La història ens ensenya que el port d'arma sempre ha estat la marca de l'home lliure i del ciutadà, per oposició al serf, a l'ésser oprimit. A França, la fi de l'Antic Règim ha coincidit amb la del privilegi del port de les armes. La segona esmena de la Constitució americana, redactada el 1791, precisa: «Sent una milícia ben regulada necessària a la seguretat d'un Estat lliure, no serà portat atesa al dret del poble de posseir i de portar armes.»

Nombrosos pseudoarguments adornen amb flors en el discurs oficial hexagonal. Aquests tendeixen a reafirmar el prejudici segons el qual una societat pacífica seria una societat desarmada. Per als adversaris del dret de portar les armes, es tracta de sembrar la por en els esperits insistint en la perillositat de les armes i en l'espectre de bandes armades del qual s'ignora d'on podrien realment sorgir si no existissin ja.

Es troben totes les tòpiques republicanes sobre el tema en aquesta intervenció de Nicolas Sarkozy a RTL del 22 de setembre de 2006: «... en la concepció de la República que és la meva, la seguretat és la responsabilitat de l'Estat, sóc contra les milícies, sóc contra les detencions d'armes al domicili [...] comprenc perfectament la seva exasperació [...], però la resposta, són en l'eficàcia serveis de policia i de gendarmeria, és en l'eficàcia de la resposta judicial, no és en la detenció arma en domicili.»

Per què els nostres dirigents polítics volen fer-nos creure que seríem més lliures perdent el dret de defensar-nos nosaltres mateixos? Per fer-nos acceptar una nova servitud! El 1897, Maurice Barrès observava : «La primera condició de la pau social és que els pobres tinguin el sentiment de la seva impotència». Com podrien tenir aquest «sentiment», si posseïssin armes? L'absència d'armes en la població és una de les condicions del domini d'un règim opressiu i la primera mesura abans de tota massacre és sempre el desarmament de les futures víctimes. L'existència d'armes no governamentals constitueix l'única esperança de llibertat per als seus propietaris. Avui l'Estat francès s'ha fet una fàbrica a gas pletòrica, arruïnada però malgastadora i qui s'arrisca revelar-se sempre més opressor. Un règim que treu les seves armes a honrats ciutadans no és en vigílies d'enfonsar-se en la tirania?

De fet, els prohibicionistes s'esforcen a apartar les bones preguntes: són el nombre de víctimes per armes de foc que és important o la taxa general de criminalitat? Cal prohibir als ciutadans honrats posseir una arma? Sembla ben evident que les lleis que prohibeixen la possessió d'armes no són altres coses més que disposicions que desarmen les víctimes potencials. Cap no ignora en efecte que els brètols sempre seran armats. La Llei els pot, certament, incitar a amagar les seves armes, però sempre se'n podran procurar. Pretendre que la legalització de les armes conferiria un avantatge als criminals és perfectament estúpid.

La policia no pot protegir les víctimes en el moment de la seva agressió ja que no és present en general sobre els llocs. Una enquesta serà, és clar, oberta... després dels fets. Malgrat allò, la propaganda oficial s'esforça a fer creure que el servei de policia socors asseguraria eficaçment la protecció de la població. Diversos estudis científics han revelat que la criminalitat és més important a les zones on els ciutadans no posseïen arma de foc a conseqüència d'una legislació prohibitiva.

La qüestió de la possessió de les armes de foc ha estat objecte d'un estudi magistral per John R. Lott, director d'estudis a la Universitat de Xicago[1]. El 1977, sols vuit Estats concedien als seus ciutadans el dret de portar armes dissimulades. De 1977 a 1992 deu altres Estats americans també han liberalitzat el port d'arma. Les conclusions de l'anàlisi revelen que la liberalització de la tinença d'armes ha reduït d'un 7,7% el nombre d'homicidis, d'un 5,3% el nombre de violacions i de 7,0% el nombre d'agressions violentes a les regions on ha estat aplicada. Si el conjunt dels Estats Units hagués liberalitzat el port de les armes durant el període donat, 1 500 defuncions i 4 000 violacions haurien estat evitades. D'altra banda, les matances públiques han desaparegudes, durant el període d'observació, als Estats on la tinença d'armes era autoritzada. Finalment, les taxes de crims violents eren un 81 % més elevat en els Estats que restringeixen la tinença d'armes.

Així, les afirmacions dogmàtiques sobre la qüestió es revelen ben perilloses. Quant d'innocents, en efecte, han estat víctimes de crims perquè tenien fe en les promeses lenitives de les autoritats i els discursos hostils a la responsabilitat individual? Aquestes afirmacions tenen tan perilloses per a la democràcia, ja que el fracàs patent de «la concepció de la República» de Nicolas Sarkozy no pot conduir més que en un cercle viciós: l'augment de la criminalitat i el reforç permanent de l'aparell repressiu d'Estat.

Pancraç



[1] John R. Lott, More Guns, Less Crime, Chicago, University of Chicago Press, 1998.

2 comentaris:

Ramon ha dit...

A Catalunya, abans de la defeta del 1714, tothom tenia una arma a casa seva. És ben sabut que la milícia civil era la força armada habitual (Miquelets, Coronela...). El Borbó, no només prohibeix aquasta pràctica, sinó que fa fermar els ganivets de cuina amb una cadena a les taules. Si la història agués anat diferent, possiblement ens assemblaríem més a Suïssa o als EUA en aquesta qüestió de les armes.
Ramon

Ramon ha dit...

Per tant, el desarmament dels catalans se'ns va fer pel simple i bàsic motiu de sotmetre'ns. I actualment se'ns continua desarmant: en poder econòmic, en teixit industrial, amb l'obstrucció de la immersió lingüística, etc. etc... i nosaltres, igual que la granoteta dins l'aigua a foc lent, no ens adonem de la genocida destrucció de Catalunya.
Ramon