Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 27 de desembre de 2012

Per una independència real (i sense clàusules)

El PNAC va ser l’única organització política nacionalista que no va donar suport a “la gran manifestació” del passat 11 de setembre. I no ens en penedim. Tot i els moments de fervor patriòtic que vivim i viurem els propers dies, dubtem molt que això ens porti a la independència real que Catalunya necessita. I lamentem, com tantes vegades, anar contracorrent, però la nostra obligació, algú ho ha de dir, és denunciar la conxorxa que estant muntant entre CiU i ERC.

Ja no entrarem a valorar aquesta collonada d’ERC que vol “un país nou per a tothom”. Un país nou? O és que el país que tenim avui, fruit de 1.000 anys d’història, no ens serveix? Hem de fer taula rasa amb tot el que representa la nostra història? I ja no val lapena comentar què vol dir això de “per a tothom”, perquè tots us ho deieu imaginar. 

Volem una independència real que vol dir, per damunt de tot, independència econòmica. Mentre l’economia de Catalunya pugui ser dirigida per una Merkel o qui la substitueixi, mentre l’economia de Catalunya estigui en gran part en mans de capital multinaiconal, no tindrem una real independència. En aquest context, el nostre model ha de ser Noruega, com ja hem dit altre vegades. 

I volem una independència sense clàusules. Què és això que si les circumstàncies sociopolíques ho aconsellen es pot ajornar el referèndum? Ajornar-lo fins quan? I per què? Per què uns milers d’espanyols es manifestin, com faran amb tota seguretat a Barcelona, i amenacin “la convivència”? Aquestes clàusules amb què CiU i ERC es cobreixen les espatlles diuen clarament que aquest suposat camí ca a la independència està ple de trampes. 
El temps, com tantes vegades, ens donarà la raó.

El PNAC es planteja retornar a Estat Català

 
El PNAC va sorgir a finals de l’any 1991 quan una colla de militants d’Estat Català vam decidir marxar-ne davant la inoperància absoluta del partit i el seu seguidisme a la política de CiU. Tenint en compte que era el grup més actiu del partit –per ser més clars, l’únic grup actiu-, que va editar durant anys la revista “Palestra”, de la qual en van sortir més de 20 números, s’hagués pogut presentar la sortida com una escissió, però no es va fer per no fer mal a la imatge del partit. Es va acordar que la sortida seria a títol individual.

Tot el que ha passat aquests darrers anys a Estat Català ens ha donat la raó. 

Érem conscients que començàvem un nou camí, però l 'esperança durant aquests 20 anys sempre ha sigut que Estat Català s 'arreglessin les coses, ja fos amb un relleu generacional o d 'una altra manera.

La passada primavera es va acabar la disputa sobre a qui pertany avui Estat Català. Hem esperat que passés l’Onze de Setembre perquè es veiés clarament al carrer aquesta sentència. I així ha sigut. Som conscients també que la fragmentació de l’independentisme català no beneficia ningú. El PNAC, davant aquestes circumsàtncies, ha encetat un període de reflexió i canvi d’impressions amb militants i simpatitzants, que s’allargarà com a molt fins a finals d’any, sobre la possibilitat de retornar a Estat Català, d’on vam sortir fa 20 anys.
En cas de prendre aquesta decissió, de la mateixa manera que la sortida va ser a títol individual, el retorn es farà també a títol individual.